L’altre dia vaig arribar a classe de català i el professor ens va posar un exàmen sorpresa que ni ell tenia previst fer-ho. Al principi vais començar a fer-lo em semblaba molt fácil, però quan ja anava pel mig s’em va quedar la ment en blanc, ja no sabia bcom posar-li l’accent a les paraules de l’exercici d’accentuació, estaba en un embolia enorme. Vais arribar al penùltim exercici amb dificultat, vais demanar-li l’hora al meu company de darrere i em va dir que la demanés al professor,ho vaig fer i aprofitant vaig demanar- li també que com es feia l’exercicix perquè em dongués algunes pistes, em va dir l’hora però les pistes va dir que no podia donar-me-les. Vaig estar el quart d’hora que quedaba barallant-me amb els maleits pronoms febles del penùltim exercici. Al final no vaig poder solucionar-ho i no em va donar temps a poder fer l’ultim exercici i les preguntes vaig contestar-les bastant malament per culpa de l’exercici deu. Els pronoms febles de l’exàmen em van fer fer-lo. Al acabar els meus amics em van preguntar que com m’havia anat l’exàmen i els hi vaig contestar: Fatal per culpa dels malaits pronoms febles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada