El salvador

Aquell crit era el soroll de la seva salvació, era un ocell estranyament diferent a qualsevol dels que sortien als llibres d'animals.
Aquell ocell va ser anomenat pel noi, que es trobava exageradament cansat (ja que no havia parat d'arrossegar·se per la selva) ocell salvador.

Després d'aquell fet heroic, el noi va agafar al salvador amb una delicadesa exagerada i seguidament, l'ocell va ser transportat pel noi fins a casa seva, on va ser alimentat i cuidat durant la seva vida pel noi de cabells rossos, que havia passat una infantesa molt solitària fins aquell dia d'estiu calorós i solitari per a ell, fins que el salvador el va trobar i va deixar d'estar sol durant tota la resta de la seva vida, gràcies a aquell ocell anomenat per ell salvador i no descobert mai per ningú, només per ell.