El salvador

Aquell crit era el soroll de la seva salvació, era un ocell estranyament diferent a qualsevol dels que sortien als llibres d'animals.
Aquell ocell va ser anomenat pel noi, que es trobava exageradament cansat (ja que no havia parat d'arrossegar·se per la selva) ocell salvador.

Després d'aquell fet heroic, el noi va agafar al salvador amb una delicadesa exagerada i seguidament, l'ocell va ser transportat pel noi fins a casa seva, on va ser alimentat i cuidat durant la seva vida pel noi de cabells rossos, que havia passat una infantesa molt solitària fins aquell dia d'estiu calorós i solitari per a ell, fins que el salvador el va trobar i va deixar d'estar sol durant tota la resta de la seva vida, gràcies a aquell ocell anomenat per ell salvador i no descobert mai per ningú, només per ell.

Malaits pronoms febles

L’altre dia vaig arribar a classe de català i el professor ens va posar un exàmen sorpresa que ni ell tenia previst fer-ho. Al principi vais començar a fer-lo em semblaba molt fácil, però quan ja anava pel mig s’em va quedar la ment en blanc, ja no sabia bcom posar-li l’accent a les paraules de l’exercici d’accentuació, estaba en un embolia enorme. Vais arribar al penùltim exercici amb dificultat, vais demanar-li l’hora al meu company de darrere i em va dir que la demanés al professor,ho vaig fer i aprofitant vaig demanar- li també que com es feia l’exercicix perquè em dongués algunes pistes, em va dir l’hora però les pistes va dir que no podia donar-me-les. Vaig estar el quart d’hora que quedaba barallant-me amb els maleits pronoms febles del penùltim exercici. Al final no vaig poder solucionar-ho i no em va donar temps a poder fer l’ultim exercici i les preguntes vaig contestar-les bastant malament per culpa de l’exercici deu. Els pronoms febles de l’exàmen em van fer fer-lo. Al acabar els meus amics em van preguntar que com m’havia anat l’exàmen i els hi vaig contestar: Fatal per culpa dels malaits pronoms febles!